De bon matí agafava el romàntic tren de rodalies, amb les seves olors i perfums, ple a vessar de passatgers, zombis estressats. Apologia del transport públic.
Reflexió: Si permetem que ens passegin així, com bestiar de la pitjor manera, i no fem res, què podem esperar en la resta d'àmbits de la vida quotidiana?
Bé, després d'una hora i un quart de gaudir frenèticament del passeig, aterrava carregat d'il·lusió i d'energia, per assaborir un dia de vi, de cap a peus.
Passejant cap a l'Estació del Nord, em notava foraster, ni resident, ni turista, de poble, carai!!!Observant la multitud, amb un punt de tantsemenfotisme, ni embadalit, com els turistes, ni indiferent, com els residents, que passen pel costat de l'Arc del Triomf, per tal de no ensopegar amb els pacífics invasors, concentrats en trobar la posició més escaient per clicar-se en una selfie.
Tant aviat com se m'acudeix busco un lloc per encaixar un esmorzar consistent, avui hi ha feina...
Arribo a la Vella Terra, un petit Univers, on orbiten Cellers, celleristes, distribuïdors, amants del vi i faunes llindants, a més dels imprescindibles col·laboradors en totes les àrees de l'organització, omnipresents i discrets alhora; perquè el que importa són els Cellers i les seves propostes. Tot plegat, gent d'arreu de mig món, que per unes hores s'unifiquen pel meravellós llenguatge del vi, VI en majúscules, per a tots els gustos.
Malauradament només un fetge i dos ronyons. Ai!, ai!, si en podéssim portar de recanvi!!! Però bé, hi havia vins per triar i remenar, i tots molt bons!!!
Després d'una jornada frenètica; de salutacions, tastos, retrobaments, re-retrobaments, gotes i xàfecs de vins, escumosos, ancestrals, dolços, troballes i trobades, d'explicacions i d'acudits, de glops llargs i xarrups curts, de bufar i d'esbufegar, d'encaixades i d'abraçades, d'agraïment per tot i per a tots; esgotat, deixo enrere un fantàstic dia, d'aquells que no vols que s'acabin mai, i alhora esperes exhaust la baixada de la persiana; on he après més del que em pensava, i on, com un paracaigudes, s'ha obert la meva ment gràcies al pas per l'Univers Vella-Terra 2020. Gràcies a la gent que estima la terra.
Salut i fins l'any que bé, si ve, ve. A veure, a beure!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada