Abans de res, un aclariment. L'ampolla que tenia era sense etiqueta i he utilitzat la del seu web. Dit això, sense més preàmbuls, ni embuts, anem per feina.
Aquest Cabernet Sauvignon es una delícia d'altura. De les contrades de Sant Joan de Mediona, on els senglars fan competència deslleial amb els pagesos, més enllà del desitjable, emergeix aquest vi, que té un color robí magnífic, que ja el fa llépol a la vista. Desprèn aromes propis de la varietat i el toc muntanyenc particular del tros. I, en boca, és saborós, equilibrat, amb bons tanins, afruitat i emocionant, amb un regust llarg i plaent.
Des d'aquí felicitar la tasca del Lluís i companyia, per la seva senzillesa, proximitat i capacitat comunicativa, només de parlar-hi, ja et fa sentir el vi, el tros, el celler. Moltes gràcies Can Vich.
Magnífic monovarietal aquest Cabernet Sauvignon procedent de les llicorelles dels costers de Torroja del Priorat. Tot i ser de les varietats més esteses al món, al Priorat adquireix una dimensió extraordinària.
Des del majestuós color violaci. Passant pels aromes de fruites vermelles, forals, del tros, minerals i subtils del pas per fusta, roure per més indicacions. En boca s'hi reflecteixen tots aquests matisos, a més de ser un vi sec, rodó, amb una acidesa equilibrada, un taní estratosfèric, amb un excel·lent cos i un elevat grau, que a l'hora de tastar-lo gairebé passa desapercebut. 😂😂😂. De regust llarg i saborós.
Resumint, de nou, un VINÀS en tota regla dels que, afortunadament, ens tenen acostumats a Sabaté i Mur, que en la seva forma de treballar, artesanal a l'extrem, unida a la passió desfermada per les vinyes i la feina aconsegueix resultats com aquest.
Què més puc afegir? Encara no l'has tastat? No t'adormis, està reservat pels paladars més llépols i tafaners. Magnífic i Excepcional.
De bon matí agafava el romàntic tren de rodalies, amb les seves olors i perfums, ple a vessar de passatgers, zombis estressats. Apologia del transport públic.
Reflexió: Si permetem que ens passegin així, com bestiar de la pitjor manera, i no fem res, què podem esperar en la resta d'àmbits de la vida quotidiana?
Bé, després d'una hora i un quart de gaudir frenèticament del passeig, aterrava carregat d'il·lusió i d'energia, per assaborir un dia de vi, de cap a peus.
Passejant cap a l'Estació del Nord, em notava foraster, ni resident, ni turista, de poble, carai!!!Observant la multitud, amb un punt de tantsemenfotisme, ni embadalit, com els turistes, ni indiferent, com els residents, que passen pel costat de l'Arc del Triomf, per tal de no ensopegar amb els pacífics invasors, concentrats en trobar la posició més escaient per clicar-se en una selfie.
Tant aviat com se m'acudeix busco un lloc per encaixar un esmorzar consistent, avui hi ha feina...
Arribo a la Vella Terra, un petit Univers, on orbiten Cellers, celleristes, distribuïdors, amants del vi i faunes llindants, a més dels imprescindibles col·laboradors en totes les àrees de l'organització, omnipresents i discrets alhora; perquè el que importa són els Cellers i les seves propostes. Tot plegat, gent d'arreu de mig món, que per unes hores s'unifiquen pel meravellós llenguatge del vi, VI en majúscules, per a tots els gustos.
Malauradament només un fetge i dos ronyons. Ai!, ai!, si en podéssim portar de recanvi!!! Però bé, hi havia vins per triar i remenar, i tots molt bons!!!
Després d'una jornada frenètica; de salutacions, tastos, retrobaments, re-retrobaments, gotes i xàfecs de vins, escumosos, ancestrals, dolços, troballes i trobades, d'explicacions i d'acudits, de glops llargs i xarrups curts, de bufar i d'esbufegar, d'encaixades i d'abraçades, d'agraïment per tot i per a tots; esgotat, deixo enrere un fantàstic dia, d'aquells que no vols que s'acabin mai, i alhora esperes exhaust la baixada de la persiana; on he après més del que em pensava, i on, com un paracaigudes, s'ha obert la meva ment gràcies al pas per l'Univers Vella-Terra 2020. Gràcies a la gent que estima la terra.
Salut i fins l'any que bé, si ve, ve. A veure, a beure!
Només puc felicitar-vos VitalVinatural per aquest meravellós accident Macabeu 2016. Mai hauria pensat que el vi és podia menjar, acostumat a beure-me'l.
Un vi de colors torrats, de terra, vaja, d'allà on surt, sense filtrar, essència concentrada.
Ah !!! I al nas, i al nas... afruitat de poma, melmelada, amb tocs cítrics i de sotabosc.
Oh !!! I en boca... Ostres en boca, quina delícia Déu meu !!! Tot el que mostra en l'aroma és reflecteix en el sabor, una acidesa estrictament equilibrada, aquest punt d'agulla, la conservació mineral, 16 mesos d'àmfora donen molt. Fresc, lleuger i consistent alhora, un vi llépol, llépol. Em sembla que em quedarà un record viu i intens d'aquest tast, l'he gaudit tant que em sento com un nen amb sabates noves.
