Un bon vi, aquest Indígena, que en ser natural/biodinàmic dèu fer referència als llevats de la fermentació. Color robí intens, com toca en un jove. D'aromes a fruites vermelles del bosc, a tros, emet un perfum molt agradable que recorda la muntanya. En boca és suau, fresc, d'un cos mig, equilibrat, intens, saborós, de final llarg.
Va guarnir un pambtomàquet i unes taules d'embotits ibèrics, que van millorar amb la seva presència.
Si us ve de gust més informació sobre els vi o el celler us deixo l'enllaç. Gaudiu-lo, us ho passareu bé.😉
Aquest excel·lent vi, begut en un dia immillorable, maridat amb vedella a baixa temperatura, amb bolets i una salsa amb un rajolí d'Oporto, o quan voldries que el moment no s'acabi mai. Èxtasi, èxtasi, èxtasi.
Un vi que cal obrir amb antelació, decantar, deixar-lo respirar abans d'iniciar la simbiosi total. De tons violacis, aromes a fruites vermelles, prunes, cireres, mores, del tros, minerals, ...em goteja el nas de tanta essència. En boca és una meravella on els aromes es converteixen en sabors, untuós, fresc, consistent, sense que el pas per fusta sigui omnipresent, amb un toc de roure. Fantàstic, genial, encisador.
Dels Paratges de Torroja ens sorprèn i ens emociona novament el Celler Sabaté i Mur, amb un vi que, més que un espectacle, és una experiència vital única. Des d'aquí el nostre agraïment més emocionat.
Després del Paréntesis de les Festes, encetem l'Any 20 amb un vi de bandera, un cupatge Lloablement excepcional. Un blanc de Garnatxa i Pedro Ximénez que eleva l'esperit a indrets insospitats. Molt aromàtic, molt fi, sec, afruitat i floral, una delícia pels paladars delerosos. Un vi molt gastronòmic i alhora, ideal per beure a copes; i fresquet, directe de l'ampolla, sense passar per la casella de sortida. En definitiva, tota una troballa que bé mereix l'honor d'introduir un curs que ve a vessar de novetats i cosetes bones.
De nou, Lloar l'encert del cupatge i l'agraïment infinit a la bona gent del celler Clos 93. 😉👌👌👌.
Els tindrem presents en les nostres oracions a Dyonisos, cada vespre, abans d'anar a dormir.
"Aquell qui té un jove per mestre, és semblant a l'home que menja raïms
verds i beu vi dolç; però el deixeble del vell, menja raïms madurs i beu
vi ranci."
