Aquest magnífic cupatge amb carinyena, garnatxa i cabernet sauvignon, de nom que pot produir desencontres a l'hora de pronunciar-lo ( es pot acabar ensalivant la cara de l'interlocutor sense mala fe) però de traducció immillorable "Flor de primavera" presenta un aspecte genial.
Una criança extraordinària amb aromes de fruites, vermelles, i un toc de terroir ben present, junt amb l'acurat pas per fusta.
En boca embadaleix al més espavilat amb un equilibri majestuós, tanins fantàstics, afruitats, que converteixen aquest nèctar en una delícia pel paladar més exigent.
Sense ànim d'ofendre, això del Kosher ( seguir les prescripcions religioses del Talmud i la Torà en la tradició jueva, a l'hora de preparar els aliments) és una estratègia estètica per donar-li valor afegit al vi, i que de retruc, alguns jueus assedegats i compromesos amb la seva religió en puguin gaudir, res més. L'agència de certificació és una cercavila de gent amb casquet al cap, patilles rinxolades i barbes espesses. Dit això, profereixo el meu absolut respecte i admiració per les comunitats jueves del planeta. Cadascú baixa les escales com vol, si més no, com pot. Aprofito per suggerir al Celler la possibilitat d'oferir el mateix vi, en la versió per ateus, agnòstics o simplement amants del vi. Flor de primavera seria un nom excel·lent 😉. I no cal Certificat.
Les contradiccions són una condició sine qua non de l'humanitat, i l'entorn d'aquest fantàstic vi me'n desvetlla unes quantes. En la propera ampolla segur que ja no en tinc tantes. Sobretot recordant el fastuós maridatge amb embotits i pernil, ibèrics, per cert , gens Kosher, que es va resoldre amb molta gatzara i alegria.
No voldria acabar sense posar de relleu l'incansable i fructífer treball del Celler de Capçanes per oferir-nos uns vins d'extrema qualitat, on es percep en cada aroma, en cada tast, l'estima que professen pel vi i pel Montsant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada