Per celebrar el post 50 del blog, he tingut clar desseguida que volia escriure sobre aquest Misteriós Sirà '17. De les moltes exquisideses que he tingut l'oportunitat de gaudir aquest any, aquesta roman en la memòria amb tota la frescor i un punt de luxúria. No em pregunteu perquè, no hi entenc de vins, me'ls bec, i encara diria més... els gaudeixo.
Desvetllat el misteri, perdré poc temps en descriure'l amb un reguitzell d'obvietats. És negre, de color molt suggerent, d'aromes a fruites del bosc, especiats, picantet, jove, per tant agosarat, i en boca una immensa delícia que els amants dels vins "naturals" no poden deixar-se perdre.
El que més recordo, amb més nitidesa, un vi molt xerraire, expressiu, com a mi m'agraden, i d'una conversa molt interessant i extravertida, d'acudits intel·ligents. Una bona companyia, d'aquelles que es gaudeixen des del primer instant i dels quals plores la darrera gota de la copa perquè s'ha acabat l'ampolla. Llàgrimes i goig.
Com molts petits cellers que lluiten en l'actualitat per fugir dels gustos a l'us i de l'estètica dominant, El Jardí dels Sentits, amb la Blanca Oscariz al capdavant i un grup d'irreductibles incondicionals com els del petit poblat d'Astèrix, treballen sense defallir. Passió i amor amb majúscules per oferir-nos autèntiques perles vitivinícoles, que els que no hi entenem apreciem i reconeixem amb tot el magnífic esplendor amb el qual llueixen.
Màgic !!!
Celler: El Jardí dels Sentits.
Lavern, Subirats. Penedès.
Valoració: 900/1000.
😋😋😋😋😋😎😎😎😎😎😍😍😍.
La Frase.
 |
| Oliveres del teu avi, figueres del teu pare, vinyes de tu mateix. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada